3. Qui és Enric Prat de la Riba?

 Enric Prat de la Riba i Sarrà va nàixer a Castellterçol (Catalunya) el 29 de novembre de 1870. 

 Estudià a Barcelona la carrera de dret i seguidament es llicencià a Barcelona al 1923. Tan sols un any després, a Madrid, es doctorà.

 Va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya al 1914 i reelegit el 1917 i participà en el ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX; motius principals de la gran importància que té la figura d'Enric.

Biografia.

• 1891. Elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista.
• 1899. Impulsà la creació del Centre Nacional Català. 
• 1901. Un dels fundadors de la Lliga Regionalista.
• 1903. Nomenat cap del diari La Veu de Catalunya.
• 1907. Elegit president de la Diputació de Catalunya (1907-1917)
• 1914. Elegit president de la Mancomunitat.

 Va romandre actiu en la publicació d'articles tant a la "Veu de Catalunya" com a la "Revista Jurídica de Catalunya", també col·laborà amb els Jocs Florals i en tota mena d'activitats polítiques/culturals per a reactivar i reivindicar la llengua i la cultura catalana.

 El 1917 mor aquest il·lustre polític, periodista i advocat.