10. Qui és Eugeni d'Ors i per què és important? Què és el Glossari?

Eugeni d'Ors

 Eugeni d'Ors Rovira va nàixer un 28 de setembre del 1881 a la ciutat de Barcelona. Va ser un escriptor, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol.

Va estudiar Dret, en el que es doctorà a Madrid l'any 1905. Posteriorment  cursà la carrera de Filosofia i Lletres i també es doctorà en el 1913.

 Des de jove col·laborava amb la premsa catalana, sempre baix el pseudònim de "Xènius".

 La seua obra més important és el Glosari (1906 - 1920), una secció que apareix a "La Veu de Catalunya", sota al pseudònim de Xènius. Tractava temes diversos com l'art, la política i la cultura. Eugeni va acaparar l'interés de molts intel·lectuals i burgesos. D'aquesta manera va va exposar un ideari cívic i estètic: Noucentisme. En aquesta columna, anirà difonent a través de nous mots les expectatives de canvi que es produïen en la burgesia a Barcelona, com són  noucentisme, imperialisme, arbitrarisme, civilisme, classicisme, mediterranisme.

 Eugeni va influenciar molt en la burgesia i en l'educació, va crear una nova forma de pensament i és un dels mentors més influents del Noucentisme.

9. Quin és el programa teòric del Noucentisme?

• Imperialisme: Creació d'una xarxa institucional per a modernitzar Catalunya i expandir-se econòmicament i políticament; i formar una societat ideal.

• Arbitrarisme: S'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Afirmació de la voluntat i així corregir els excessos racionalistes i naturalistes. Defensa una literatura rigorosa que pretén normativitzar la llengua.

• Civilisme: Model de comportament a la ciutat. La ciutat és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.

• Classicisme: Basar-se en la cultura grecoromana, a la imposició de l'ordre i la norma de la realitat.

• Mediterranisme: Clima i paisatge que es vincula el sentiment català amb el passat històric clàssic.

8. Quina tasca va fer Pompeu Fabra?

Diccionari General

 Pompeu Fabra i Poch va ser un enginyer i filòleg català, i un dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme. Fou el pioner establidor de la normativa moderna de la llengua catalana, per això és coneix com a seny ordenador de a llengua catalana. Fabra va dirigir la reforma ortogràfica i tira endavant el procés de normalització de la llengua catalana amb:

 1913, publica "Normes Ortogràfiques".
 1918, edita "Gramàtica de la Llengua Catalana".
 1931, aconsegueix publicar el "Diccionari General de la Llengua Catalana".

Pompeu Fabra

7. Definició de Noucentisme. Quan comença? Qui fou l'ideòleg?

 El Noucentisme es pot definir com un moviment cultural, literari, artístic, ideològic i polític que sorgeix a Catalunya a principis del segle XX, representa la transició entre el Modernisme i la Vanguardia. Aquesta paraula n'és ideada per Eugeni d'Ors, la queal la justifica per dos motius: refrent directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians, és adir, fa referència a l'adjectiu cronològic; per altra banda nou és el contrari que vell i simbolitzar l'inici d'un segle nou, amb propostes de canvi que trenquen amb el que era vell.

Art Noucentista

Josep Carner, important
autor noucentista.

 L'inici d'aquest moviment és datat en l'any 1906 quan l'ideòleg d'aquest moviment, Eugeni d'Ors publica el Glosari a la "Veu de Catalunya" a més de la publicació La nacionalitat catalana de Enric Prat de la Riba i el triomf de Lliga Regionalista a les eleccions.

 Eugeni va popularitzar aquest terme des dels articles que publicava al Glossari.

6. Que succeeix des de 1931 fins al 1936 ?

 Després del directori de Miguel Primo de Rivera a Espanya, l'abril de l'any 1931 es va proclamar la II República. La primera tasca va ser la redacció d'una Constitució.  Es van dur a terme durant el primer bienni reformes molt importants, com la reforma territorial que descentralitzava l'Estat.

 El 1931 es va crear l'Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià al capdavant del partit guanyà les eleccions.

Amb la República i el nou govern es va concedir a Catalunya l'Estat d'Autonomia, amb el nom de Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys

Dos anys després mor el president Macià i es nomenat Lluís Companys com nou president.

Malgrat, a Espanya salta un Colp d'Estat, i s'inicia una guerra civil entre partidaris a la República i els partidaris a l'alçament.

5. Quines foren les conseqüències de la guerra?

 La Primera Guerra Mundial va acabar l'any 1919. En aquesta catastròfica guerra va haver un alt grau de destrucció de pobles, fàbriques.. i morts degut a que els exercits nacionals incorporaren un nou tipus d'armament més tècnic i pesat. En total 'estima que podrien haver perdut la vida uns 10 milions de soldats. D'altra banda tingué unes conseqüències econòmiques molt tristes a causa de les pèrdues materials.

 Aquesta Guerra va donar pas a un nou paper de la dona, ja que se li va reconèixer el mèrit de portar endavant un país elles soles. Va canviar la concepció de la dona de ser una simple ama de casa a la incorporació al món laboral i al molts altres drets, fins ara privades.

Dones d'una fàbrica de munició

 També es va remodelar profundament el mapa europeu, amb la desaparició de l'Imperi Turc i Austrohongarés i el sorgiment de nous estats independents.

4. Que succeeix des de 1914 fins al 1918 ?

 Durant aquests anys Catalunya, com diu Josep de Segarra, "liquida el segle XIX" i entra de ple en la modernitat, justament coincidint amb la Primera Guerra Mundial. Aquesta entrada en la modernitat es deu, bàsicament, a dos factors: *L'impacte de la Gran Guerra.

                                                  *Desplegament de la Mancomunitat de Catalunya.
 Barcelona es converteix en un dels centres de prosperitat mundial.

 Al 1914 naix una nova institució, la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba que va promoure una campanya per a l'autonomia catalana.

Assassinat de Francesc Ferran

• Aquell mateix any esclata a Europa la Primera Guerra Mundial, també anomenada la Gran Guerra perquè fins el moment cap conflicte havia implicat tants països i persones. S'enfrontava la Triple Aliança (Alemanya, Imperi Austro-Hongarès i Itàlia) amb la Triple Entesa (Anglaterra, França i Rússia). El detonant que inicià el conflicte va ser l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran, hereu del Imperi Austro-Hongarès. Després de diverses batalles, l'any 1918 Alemanya va firmar l'armistici i el rei Guillem I va abdicar.

 Espanya es va beneficiar d'aquest conflicte gràcies a la neutralitat.

Trinxera a la Gran Guerra

Triple aliança

3. Qui és Enric Prat de la Riba?

 Enric Prat de la Riba i Sarrà va nàixer a Castellterçol (Catalunya) el 29 de novembre de 1870. 

 Estudià a Barcelona la carrera de dret i seguidament es llicencià a Barcelona al 1923. Tan sols un any després, a Madrid, es doctorà.

 Va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya al 1914 i reelegit el 1917 i participà en el ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX; motius principals de la gran importància que té la figura d'Enric.

Biografia.

• 1891. Elegit secretari de la junta de la Unió Catalanista.
• 1899. Impulsà la creació del Centre Nacional Català. 
• 1901. Un dels fundadors de la Lliga Regionalista.
• 1903. Nomenat cap del diari La Veu de Catalunya.
• 1907. Elegit president de la Diputació de Catalunya (1907-1917)
• 1914. Elegit president de la Mancomunitat.

 Va romandre actiu en la publicació d'articles tant a la "Veu de Catalunya" com a la "Revista Jurídica de Catalunya", també col·laborà amb els Jocs Florals i en tota mena d'activitats polítiques/culturals per a reactivar i reivindicar la llengua i la cultura catalana.

 El 1917 mor aquest il·lustre polític, periodista i advocat.

2. Què succeeix a Catalunya entre 1907 i 1923?

 A Catalunya s'inicia en aquests anys un nou moviment, el Noucentista, degut als següents factors: apareix el Glosari d'Eugeni d'Ors a la "Veu de Catalunya", es publica Els fruits saborosos de Josep Carner i de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba. 

 També apareix el moviment Solidaritat catalana, que uneix diversos grups polítics nacionalistes i triomfa a les eleccions de 1907 arreu de Catalunya.

Poc abans de la Dictadura de Primo l'any 1923 s'entreveu el declivi del moviment noucentista amb fets com la fugida de Carner, escissió de la Lliga i sorgiment d'Acció Catalana, defecció d'Ors etc.

L'implantació de del règim dictatorial de Primo de Rivera implicà la fi del procés de normalització política i cultural.

1. Quins són els canvis polítics i socials més destacables durant el Noucentisme? Què és la Mancomunitat?

Guerra de Cuba

 Espanya, 1898, va pedre totes les colònies, fet que comportà que va privar les arques espanyoles d'una font d'ingressos importants. Juntament amb altres successos es va produir una crisi a tota Espanya l’any 99, la qual li va afectar greument a Catalunya.

Després de la crisi, es van crear dos partits polítics:

-Unió liberal: Recolzada per monàrquics i burgesia.
-Centre Nacional Català: que és qui té el suport del poble. 

Aquests dos es van fondre en un mateix partit i el 1901 es va crear la Lliga Regionalista, un grup polític de la burgesia catalana, de caràcter conservador, encapçalat per Enric Prat de la Riba. Aquell mateix any guanyaren les eleccions.

El 1905 es va fundar el Centre Nacional Republicà i s'uniren amb la Lliga Regionalista. Aquesta coalició va ser anomenada, la Solidaritat Catalana (1905-1909).

Dictadura de Primo de Rivera.

En aquesta dictadura, implantada a Espanya l'any 1923, va interrompre el procés de normalització cultural i política impulsat per la Mancomunitat.

Miguel Primo de Rivera

Segona República

L'any 1931 es va crear l'Esquerra Republicana de Catalunya i guanyà les eleccions catalanes. L'autogovern de Catalunya era anomenat Generalitat de Catalunya.
Lluís Companys va ser elegit president de la Generalitat al 1934. Malgrat, a Espanya dos anys després va esclatar una Guerra Civil.

Proclamació II República

LA MANCOMUNITAT

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que va estar present entre el 1914-1925. Agrupava les quatre diputacions de Catalunya: Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida. En un principi aquesta organització tenia unes funcions únicament administratives, tot i això va adquirir gran importància política i  va significar una petita quota d'autogovern per a Catalunya.

Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i quan va morir, fou substituït per Josep Puig i Cadafalch (1917-1923).

Va dur a terme la creació de noves infraestructures (camins, ports...). També va promoure una campanya per l'autonomia, que reivindicava la plena sobirania de Catalunya.

Consell de la Mancomunitat