10. Qui és Eugeni d'Ors i per què és important? Què és el Glossari?

Eugeni d'Ors

 Eugeni d'Ors Rovira va nàixer un 28 de setembre del 1881 a la ciutat de Barcelona. Va ser un escriptor, periodista, filòsof i crític de l'art espanyol.

Va estudiar Dret, en el que es doctorà a Madrid l'any 1905. Posteriorment  cursà la carrera de Filosofia i Lletres i també es doctorà en el 1913.

 Des de jove col·laborava amb la premsa catalana, sempre baix el pseudònim de "Xènius".

 La seua obra més important és el Glosari (1906 - 1920), una secció que apareix a "La Veu de Catalunya", sota al pseudònim de Xènius. Tractava temes diversos com l'art, la política i la cultura. Eugeni va acaparar l'interés de molts intel·lectuals i burgesos. D'aquesta manera va va exposar un ideari cívic i estètic: Noucentisme. En aquesta columna, anirà difonent a través de nous mots les expectatives de canvi que es produïen en la burgesia a Barcelona, com són  noucentisme, imperialisme, arbitrarisme, civilisme, classicisme, mediterranisme.

 Eugeni va influenciar molt en la burgesia i en l'educació, va crear una nova forma de pensament i és un dels mentors més influents del Noucentisme.

9. Quin és el programa teòric del Noucentisme?

• Imperialisme: Creació d'una xarxa institucional per a modernitzar Catalunya i expandir-se econòmicament i políticament; i formar una societat ideal.

• Arbitrarisme: S'oposa a l'espontaneisme dels modernistes. Afirmació de la voluntat i així corregir els excessos racionalistes i naturalistes. Defensa una literatura rigorosa que pretén normativitzar la llengua.

• Civilisme: Model de comportament a la ciutat. La ciutat és el marc idoni per al desenvolupament de la civilització.

• Classicisme: Basar-se en la cultura grecoromana, a la imposició de l'ordre i la norma de la realitat.

• Mediterranisme: Clima i paisatge que es vincula el sentiment català amb el passat històric clàssic.

8. Quina tasca va fer Pompeu Fabra?

Diccionari General

 Pompeu Fabra i Poch va ser un enginyer i filòleg català, i un dels intel·lectuals més representatius del Noucentisme. Fou el pioner establidor de la normativa moderna de la llengua catalana, per això és coneix com a seny ordenador de a llengua catalana. Fabra va dirigir la reforma ortogràfica i tira endavant el procés de normalització de la llengua catalana amb:

 1913, publica "Normes Ortogràfiques".
 1918, edita "Gramàtica de la Llengua Catalana".
 1931, aconsegueix publicar el "Diccionari General de la Llengua Catalana".

Pompeu Fabra

7. Definició de Noucentisme. Quan comença? Qui fou l'ideòleg?

 El Noucentisme es pot definir com un moviment cultural, literari, artístic, ideològic i polític que sorgeix a Catalunya a principis del segle XX, representa la transició entre el Modernisme i la Vanguardia. Aquesta paraula n'és ideada per Eugeni d'Ors, la queal la justifica per dos motius: refrent directe del Quattrocento (1400) i Cinquecento (1500) italians, és adir, fa referència a l'adjectiu cronològic; per altra banda nou és el contrari que vell i simbolitzar l'inici d'un segle nou, amb propostes de canvi que trenquen amb el que era vell.

Art Noucentista

Josep Carner, important
autor noucentista.

 L'inici d'aquest moviment és datat en l'any 1906 quan l'ideòleg d'aquest moviment, Eugeni d'Ors publica el Glosari a la "Veu de Catalunya" a més de la publicació La nacionalitat catalana de Enric Prat de la Riba i el triomf de Lliga Regionalista a les eleccions.

 Eugeni va popularitzar aquest terme des dels articles que publicava al Glossari.

6. Que succeeix des de 1931 fins al 1936 ?

 Després del directori de Miguel Primo de Rivera a Espanya, l'abril de l'any 1931 es va proclamar la II República. La primera tasca va ser la redacció d'una Constitució.  Es van dur a terme durant el primer bienni reformes molt importants, com la reforma territorial que descentralitzava l'Estat.

 El 1931 es va crear l'Esquerra Republicana de Catalunya. Francesc Macià al capdavant del partit guanyà les eleccions.

Amb la República i el nou govern es va concedir a Catalunya l'Estat d'Autonomia, amb el nom de Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys

Dos anys després mor el president Macià i es nomenat Lluís Companys com nou president.

Malgrat, a Espanya salta un Colp d'Estat, i s'inicia una guerra civil entre partidaris a la República i els partidaris a l'alçament.

5. Quines foren les conseqüències de la guerra?

 La Primera Guerra Mundial va acabar l'any 1919. En aquesta catastròfica guerra va haver un alt grau de destrucció de pobles, fàbriques.. i morts degut a que els exercits nacionals incorporaren un nou tipus d'armament més tècnic i pesat. En total 'estima que podrien haver perdut la vida uns 10 milions de soldats. D'altra banda tingué unes conseqüències econòmiques molt tristes a causa de les pèrdues materials.

 Aquesta Guerra va donar pas a un nou paper de la dona, ja que se li va reconèixer el mèrit de portar endavant un país elles soles. Va canviar la concepció de la dona de ser una simple ama de casa a la incorporació al món laboral i al molts altres drets, fins ara privades.

Dones d'una fàbrica de munició

 També es va remodelar profundament el mapa europeu, amb la desaparició de l'Imperi Turc i Austrohongarés i el sorgiment de nous estats independents.

4. Que succeeix des de 1914 fins al 1918 ?

 Durant aquests anys Catalunya, com diu Josep de Segarra, "liquida el segle XIX" i entra de ple en la modernitat, justament coincidint amb la Primera Guerra Mundial. Aquesta entrada en la modernitat es deu, bàsicament, a dos factors: *L'impacte de la Gran Guerra.

                                                  *Desplegament de la Mancomunitat de Catalunya.
 Barcelona es converteix en un dels centres de prosperitat mundial.

 Al 1914 naix una nova institució, la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba que va promoure una campanya per a l'autonomia catalana.

Assassinat de Francesc Ferran

• Aquell mateix any esclata a Europa la Primera Guerra Mundial, també anomenada la Gran Guerra perquè fins el moment cap conflicte havia implicat tants països i persones. S'enfrontava la Triple Aliança (Alemanya, Imperi Austro-Hongarès i Itàlia) amb la Triple Entesa (Anglaterra, França i Rússia). El detonant que inicià el conflicte va ser l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran, hereu del Imperi Austro-Hongarès. Després de diverses batalles, l'any 1918 Alemanya va firmar l'armistici i el rei Guillem I va abdicar.

 Espanya es va beneficiar d'aquest conflicte gràcies a la neutralitat.

Trinxera a la Gran Guerra

Triple aliança